El monestir ha estat saquejat en nombroses ocasions al llarg de la seva història. Allò que els saquejadors no s’han pogut endur, però, és d’un valor inestimable.

L’església és romànica (segles XI i XII), amb un cimbori octogonal de dos pisos i arcuacions llombardes a la façana i a l’interior. La planta és de creu grega amb tres absis, dels quals se’n conserva un. L’any 1959, durant unes obres de remodelació, es van descobrir els antics carreus, i una acurada restauració retornà a l’edifici la seva primitiva bellesa.

El claustre és rectangular, amb la galeria sud una mica irregular. Consta de dos pisos: l’inferior (s. XII-XIII) és d’un romànic sobri i auster. La decoració dels capitells es d’inspiració cistercenca, amb motius botànics i amb la puntual representació de la figura humana en dos dels capitells. A mitjans segle XV es va construir un pis superior d’un gòtic típicament mediterrani: capitells tots iguals decorats amb una doble filera de fulles que recorden l’estil corinti i uns senzills motius florals en els àbacs. La darrera restauració, finalitzada el juny del 2013, ha netejat i consolidat els diferents elements del claustre.

El sepulcre de Sant Daniel data de l’any 1345 i és obra del mestre Aloi de Montbrai. Es tracta d’un sarcòfag d’estil gòtic, d’alabastre policromat. La figura jacent del sant ocupa la part superior, mentre que la part davantera està decorada amb sis escenes en relleu de la seva vida. Fins al juliol del 1936 fou venerat en una cripta sota l’església i ara en el mur nord del creuer.

Una altra de les peces artístiques valuoses que es conserva al monestir és un grup escultòric d’alabastre que data dels segles XIV o XV, sense que se’n pugui precisar ni la data ni l’origen. Està format pel cos de cinc figures humanes: la Mare de Déu, les tres Maries i Sant Joan evangelista, Per les seves característiques sembla que és una obra realitzada entre els períodes gòtic i renaixentista. Hi falta al dessota, segons tots els indicis, un Crist jacent dins una urna de vidre.

L’arxiu

L’Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (AMSDG), és l’arxiu històric de la comunitat de Sant Daniel, i com a tal conserva la documentació fruit de llur activitat des del segle XI fins a inicis del segle XX. També custodia documentació externa a la comunitat que ha ingressat per diferents vies al llarg dels segles.

L’AMSDG custodia dos fons i una col·lecció:

Monestir de Sant Daniel de Girona, 938 (obert)

Fons monacal produït per la comunitat de Sant Daniel de Girona com a conseqüència de la seva activitat i de la dels monestirs que durant el segle XV s’hi annexionaren: Santa Margarida de la Garriga o dels Prats de Roses (1225-1461), Santa Maria del Mar de Calonge (c. 1241-1424) i Santa Maria de Valldemaria de Maçanet de la Selva (1158-1550). Consta d’onze metres lineals de documentació en paper i uns 1600 pergamins.

Família Mallol de Vilopriu, s. XVI-XIX

Fons patrimonial produït i agrupat per diferents generacions de la Família Mallol, una família de pagesos del poble de Vilopriu, que explotaven les seves propietats al llarg de la vall del Llémena.

Col·lecció de Goigs del Monestir de Sant Daniel de Girona

Col·lecció de més de dos mil goigs reunits per la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel de Girona.

Per a més informació sobre l’arxiu, per a consultes o per a concertar una visita, podeu enviar un correu electrònic a arxiu@santdaniel.com