El monestir, un bé cultural d'interès nacional
El Monestir de Sant Daniel fou declarat bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931 i també és catalogat dins el Pla Especial de Protecció de la Vall de Sant Daniel de Girona com a Edifici d'Interès Històric i Arquitectònic. Altres béns artístics i materials del monestir tenen un notable valor perquè ens parlen de la vida, de les tradicions i del culte al monestir
D'aquests béns en destaquen obres devocionals relacionades amb el culte a Sant Daniel, a la iconografia del qual hi contribuí especialment Ermessenda de Vilamarí. Es tracta del sepulcre reliquiari de Sant Daniel, encarregat al Mestre Aloi de Montbrai i del braç reliquiari de Sant Daniel, ambdues obres datades al s. XIV. També es conserva al monestir cinc figures del grup escultòric del Sant Sepulcre, encarregat a Onofre Enric l'any 1574.
Altres béns són memòria material d'antigues tècniques, costums i formes de vida. El monestir conserva rajoles de diferents estils i èpoques, també diferents làpides sepulcrals medievals i modernes així com nombroses peces de ceràmica negra i altres estris i peces de mobiliari.
Sepulcre reliquiari de Sant Daniel
Aloi de Montbrai, 1345
El 7 de desembre de 1343 la sagristana Ermessenda de Vilamarí encarregava un sepulcre a Aloi de Montbrai per a les despulles del Sant, descobertes 3 anys abans a l'església del monestir. Es tracta d'un sepulcre d'alabastre a la part frontal del qual hi veiem 6 escenes esculpides amb escenes de la vida del sant.
BRAÇ RELIQUIARI DE SANT DANIEL
s. XIV
Braç-reliquiari d'argent amb l'escut del llinatge Vilamarí.