|
 |
|
|
| |
|
|
|
|
| |
 |
Josep Maria de Sagarra |
|
«La vall de Sant Daniel té la verdor més profunda, molt més romàntica que la devesa; aquí les molses i les heures, tota una botànica arrapadissa i sense caritat, un verd de casulla i de licor de menta, unten els marges i les runes (...)»
«Per comprendre la misèria i la grandesa d’aquest país, s’han de mirar les pedres de Girona amb els ulls del cor, des de la vall de Sant Daniel, i el qui ho sàpiga mirar així veurà una de les coses més intenses i més fines que hi ha a la terra.» |
|
|
|
Josep Pla |
|
«La Vall de Sant Daniel ens semblava, amb la diversitat dels colors dels conreus, una d’aquelles rodes de la fortuna pintades de colors elementals» (...) «passàvem a fregar els murs, amb finestres enreixades, d’un convent emblanquinat» (...) «Aquesta és una vall fina, d'un dolç caient goticitzant, abrigada i elegant.» |
|
|
|
Joan Badia |
|
«...vall i monestir són tan plens l’un de l’altre, que fins es deixen el nom. La paganitat que volta el convent és una mica despentinada: hi ha les arbredes fosques del riu quasi cobert de molsa i d’algues; hi ha el vellut d’uns xiprers; hi ha la sang presa de la terra roja; hi ha també una font. Al mig de tot això hi ha el convent...» |
|
|
|
Josep Tarrés |
|
«El Corpus a Sant Daniel / surt amb el sol de migdia / quan la llum emplena el cel / una monja l'anuncia: / -Vós i el sol, quina alegria!.» |
|
|
|
Dídac Faig |
|
«Saltant del mur florí atrevida / la flor d’enyor d’aquesta vall, / tany d'Ermessenda amb l’enfilall / d’un bri d’estel i l’embranzida / de Daniel, seguint l’eixida / que enterrà l’odi dintre el fall / perquè l’amor fos l’embolcall / i la llavor d’una altra vida.» |
|
|
|
| |
|
|
|
