La vida monàstica

La comunitat benedictina del monestir de Sant Daniel es regeix per la Regla de Sant Benet, un codi de vida monàstica de caràcter realista, pràctic i d’esperit evangèlic, i destaca pel seu equilibri i senzillesa. Manifesta un profund coneixement de l’home i la vida concreta d’una comunitat monàstica. La seva riquesa humana i espiritual està en sintonia amb l’esperit del seu temps, però alhora és crítica amb els contravalors de l’època.

Sant Benet (N, 480? – Montecassino, 547) recull l’herència del monacat anterior i l’adapta al seu temps, i es converteix en l’organitzador de la vida monàstica a Occident.
Era de família noble i va començar estudis de lletres i dret a Roma, però la seva recerca interior l’empeny a la solitud i es retira a fer vida eremítica en una cova de Subiaco. A partir d’aquesta experiència organitza dotze petites comunitats i cap al 530 funda Montecassino. L’única biografia coneguda de Sant Benet és la que va escriure el papa Sant Gregori el Gran en el llibre segon dels Diàlegs. El 24 d’octubre de 1964, amb la carta apostòlica “Pacis nuntius”, el papa Pau VI declarà Sant Benet patró d’Europa.

Els eixos de la vida monástica són:

La pregària

La comunitat prega Déu, el reconeix, el lloa i li dóna gràcies. Reunida en el seu nom, és testimoni de la seva salvació. La celebració cabdal de la litúrgia és l’Eucaristia. L’Ofici Diví és una pregària universal.i un element molt ric per a la vida. La pregària amb els salms porta al diàleg amb Déu i a la comunió amb les sofrences, problemes i alegries de tots els homes. La “lectio divina” convida a escoltar la paraula de Déu des del silenci interior. Tota la pregària del dia posa a l’abast de la comunitat les actituds més autèntiques que la van transformant segons el voler de Déu.

La vida comunitària

La vida en comunitat és un estímul valuós per créixer en l’amor a Crist i als germans. És un servei de gratuïtat i d’amor, és l’escola de convivència on es construeix pacientment la vida fraterna, on cadascun dels seus membres es compromet amb unes germanes concretes en el temps i en l’espai, on es realitzen com a persones humanes i humanitzadores, on se senten acollides tal com són, amb llums i ombres, sofriments i alegries, comunió i soledat.

El treball

El treball és per a Sant Benet un element indispensable per guanyar-se el pa, acollir els hostes i pelegrins, donar almoina als pobres i conservar l’equilibri interior. Sant Benet va al fons de l’home i fa del treball, a més d’un servei a la societat, un mitjà de creixement humà i un ajut per a la recerca de Déu. La comunitat del monestir de Sant Daniel actualment es dedica a la confecció d’ornaments litúrgics, restauració d’obres d’art i pintats sobre roba i altres tasques indispensables per al bon funcionament del monestir.

L’acolliment és, després de la pregària, el servei més característic que avui presten els monestirs a l’Església i a la societat. Per això el monestir ofereix la seva moderna hostatgeria a persones i institucions.